Què és la prestació d'atur i qui hi té dret
La prestació contributiva per desocupació, coneguda popularment com "l'atur", és una prestació econòmica que gestiona el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) per a les persones que perden la seua faena de forma involuntària i han cotitzat prèviament per esta contingència. A diferència de la indemnització o la liquidació, que paga l'empresa, l'atur el paga el SEPE amb càrrec a les cotitzacions socials, i la seua quantia i duració depenen exclusivament del teu historial de cotització, no de la teua antiguitat en l'última empresa ni del motiu exacte de l'acomiadament (llevat que la baixa siga voluntària, cas en què, amb caràcter general, no es genera dret a esta prestació).
Requisit mínim: 360 dies cotitzats
Per a tindre dret a la prestació contributiva cal haver cotitzat per desocupació un mínim de 360 dies (l'equivalent a 12 mesos) dins dels 6 anys immediatament anteriors a la situació legal de desocupació. Estos dies no han de ser consecutius ni procedir de la mateixa empresa: se sumen tots els períodes treballats dins d'esta finestra de 6 anys. Si no arribes a este mínim, no acceixes a la prestació contributiva, però en determinats casos (càrregues familiars, majors de 45 anys, esgotament d'una prestació anterior) pots tindre dret a un subsidi d'atur, que funciona amb regles i quanties diferents a les d'esta calculadora.
Durant quant temps es cobra: l'escala de duració
La duració de la prestació és una escala fixa que depén únicament dels dies cotitzats en els últims 6 anys: va des d'un mínim de 120 dies (4 mesos) per a qui ha cotitzat entre 360 i 539 dies, fins al màxim legal de 720 dies (24 mesos) per a qui acumula 2.160 dies cotitzats o més (l'equivalent a 6 anys treballats de forma continuada). Entre estos dos extrems, l'escala avança en trams de 180 dies cotitzats que afigen, aproximadament, 60 dies més de prestació.
Quant es cobra: el 70% i el 60% de la base reguladora
La quantia es calcula sobre la base reguladora, que és la mitjana de les bases de cotització per contingències professionals dels últims 180 dies treballats. Durant els primers 180 dies (6 mesos) de prestació es cobra el 70% d'esta base reguladora; a partir del dia 181, el percentatge baixa al 60%. Sobre este resultat s'apliquen a més uns topalls mensuals, màxim i mínim, que varien segons els fills a càrrec i es calculen sobre l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) mensual, amb la part proporcional de dos pagues extres inclosa. El 2026, amb un IPREM mensual de 600 €, açò suposa un topall màxim d'entre 1.225 € (sense fills) i 1.575 € (dos o més fills), i un topall mínim d'entre 560 € (sense fills) i 749 € (amb fills a càrrec).
Sol·licitud, termini i compatibilitat amb altres rendes
La sol·licitud de la prestació ha de presentar-se davant el SEPE en el termini de 15 dies hàbils des de la situació legal de desocupació (normalment, des de l'endemà de l'acomiadament). Presentar la sol·licitud fora de termini no fa perdre el dret a la prestació, però sí que en reduïx la duració tants dies com s'haja tardat a sol·licitar-la. L'atur és compatible amb el cobrament simultani de la indemnització per acomiadament i de la liquidació, ja que són conceptes independents; no és compatible, en canvi, amb la realització d'una faena per compte d'altri a jornada completa. Sota certes condicions, també es pot sol·licitar el pagament únic (capitalització) de la prestació pendent per a iniciar una activitat per compte propi.
Fiscalitat de la prestació d'atur
La prestació d'atur tributa com a rendiment del treball en l'IRPF, igual que un salari, i està subjecta a retenció segons les circumstàncies personals de cada beneficiari. L'excepció és el pagament únic per capitalització, que pot quedar total o parcialment exempt quan es destina a les finalitats previstes legalment (constituir-se com a autònom o aportar a una societat, per exemple), dins dels límits i requisits fixats per la normativa.
Dret a atur acumulat de faenes anteriors
Si en els últims 6 anys has treballat en diverses empreses sense arribar a esgotar mai l'atur que vas generar, estos períodes de cotització no es perden: es van acumulant dins d'esta finestra de 6 anys i sumen per a aconseguir el mínim de 360 dies i per a calcular la duració total segons l'escala. Diferent és el cas de qui ja ha gaudit i esgotat una prestació anterior: en este supòsit només compten els dies cotitzats des del moment en què es va esgotar eixa prestació prèvia, la qual cosa en la pràctica "reinicia" el comptador. Per això, dos persones amb la mateixa antiguitat total poden tindre dret a duracions d'atur molt diferents segons hagen gaudit o no de prestacions en el passat.
Errors freqüents en estimar l'atur
Un dels errors més comuns és confondre el salari net amb la base reguladora: la prestació es calcula sobre la base de cotització, que és una xifra bruta i que a més té els seus propis topalls de cotització, no sobre allò que efectivament s'ingressa en el compte cada mes. Un altre error habitual és no tindre en compte els topalls màxim i mínim, que poden reduir sensiblement la quantia calculada amb la simple regla del 70%/60% quan el salari és alt, o elevar-la quan el salari és baix. Finalment, convé recordar que la duració es calcula sobre els dies cotitzats en els últims 6 anys, no sobre tota la vida laboral: cotitzacions molt antigues que queden fora d'esta finestra ja no compten per a este càlcul, encara que sí puguen influir en altres prestacions, com la jubilació.