Què és la liquidació (finiquito) i què ha d'incloure
La liquidació és el document i la liquidació econòmica que l'empresa entrega al treballador en finalitzar la relació laboral, siga quina siga la causa: fi de contracte temporal, dimissió, acomiadament o jubilació. No és una indemnització en si mateixa, sinó el saldo de les quantitats que l'empresa et deu fins a l'últim dia treballat. En Espanya no hi ha un article únic de l'Estatut dels Treballadors que regule la liquidació amb este nom, però el seu contingut deriva de les obligacions generals de pagament de salari (art. 4.2.f i art. 29 ET) i de liquidació de vacances (art. 38 ET).
Els tres conceptes que componen una liquidació
Amb caràcter general, una liquidació recull tres partides independents. La primera és el salari pendent de pagament: els dies de l'últim mes que s'han treballat però encara no s'han cobrat, calculats sobre el salari diari ordinari. La segona són les vacances no gaudides: si en finalitzar el contracte el treballador no ha gaudit de tots els dies de vacances generats en l'any natural, l'empresa ha d'abonar-los en metàl·lic (mai es poden "perdre" ni compensar-se amb menys diners dels que corresponen). La tercera és la part proporcional de les pagues extres, aplicable només si el treballador cobra 14 pagues (dos pagues extres independents del salari mensual); si les pagues extres ja van prorratejades cada mes dins del salari, este concepte no s'ha de tornar a pagar, perquè ja està inclòs en la nòmina mensual.
Com es calculen les vacances no gaudides
Llevat que el conveni col·lectiu diga una altra cosa, l'estàndard en Espanya és de 30 dies naturals de vacances per any complet treballat. Este dret es genera de manera proporcional al temps treballat en l'any natural: si treballes mig any, generes la mitat dels dies de vacances. En calcular la liquidació, es resta dels dies generats els que ja s'hagen gaudit, i el resultat (positiu o negatiu) es tradueix a euros al salari diari. Si el treballador ha gaudit de més dies dels que li corresponien, l'empresa pot descomptar eixe excés de la liquidació.
La part proporcional de les pagues extres
Quan les pagues extres no estan prorratejades, es "meriten" —és a dir, es van generant dia a dia— durant un període de referència que habitualment és semestral: la paga d'estiu es genera entre l'1 de gener i el 30 de juny, i la paga de Nadal entre l'1 de juliol i el 31 de desembre, encara que cada conveni col·lectiu pot establir períodes de meritació diferents. Si el contracte finalitza a la mitat d'un d'estos períodes, correspon la part proporcional de la paga corresponent als dies treballats dins d'eixe semestre, calculada sobre l'import d'una mensualitat.
Fiscalitat de la liquidació: tributa en l'IRPF?
A diferència de la indemnització per acomiadament —que pot estar total o parcialment exempta d'IRPF fins a un límit de 180.000 euros—, els conceptes de la liquidació tributen sempre com a rendiment del treball, exactament igual que un salari normal, i estan subjectes a la retenció d'IRPF que corresponga segons les teues circumstàncies personals i familiars. És important no confondre els dos conceptes: si el teu contracte finalitza per un acomiadament, rebràs d'una banda la liquidació (salari pendent, vacances, pagues extres) i, de manera independent, la indemnització que corresponga segons el tipus d'acomiadament.
Què passa si no estàs d'acord amb la liquidació?
Encara que és habitual firmar el "rebut" de la liquidació en el moment de la baixa, esta firma no implica renunciar a reclamar si detectes que el càlcul és incorrecte. Pots firmar afegint la coletilla "no conforme" abans de la firma, o simplement firmar com a acusament de recepció del document (que no és el mateix que acceptar-ne el contingut) i reclamar després. El termini general per a reclamar quantitats derivades de la relació laboral és d' un any des que la quantitat va ser exigible. Davant qualsevol dubte, convé revisar el teu conveni col·lectiu i, si la xifra és rellevant, consultar amb un graduat social o advocat laboralista abans de donar l'assumpte per tancat.
Liquidació, indemnització i prestació d'atur: tres pagaments diferents
És habitual confondre estos tres conceptes perquè solen arribar en dates pròximes, però responen a lògiques completament diferents. La liquidació la paga sempre l'empresa i cobreix el ja treballat i no cobrat, amb independència de per què finalitza el contracte: la cobra igual qui dimiteix, qui veu extingit un contracte temporal o qui és acomiadat. La indemnització per acomiadament, en canvi, només existix quan el cessament és un acomiadament (objectiu o improcedent) i la seua quantia depén de l'antiguitat i del salari, tal com s'explica en la nostra calculadora d'indemnització per acomiadament. Finalment, la prestació d'atur no la paga l'empresa, sinó el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), i depén de les cotitzacions acumulades durant els últims sis anys, no del salari ni del motiu concret del cessament (llevat d'excepcions, com la dimissió voluntària, que en general no dona dret a l'atur). Sumar correctament estos tres imports és l'única manera de saber quant ingressaràs realment després de deixar el teu lloc de treball.
Casos especials a tindre en compte
Algunes situacions alteren el càlcul estàndard de la liquidació. Si has estat de baixa mèdica durant part de l'any, continues generant vacances amb normalitat durant este període, per la qual cosa no s'han d'excloure eixos dies del còmput anual. Si la teua jornada és a temps parcial, tots els imports (salari diari, vacances, pagues extres) s'han de calcular sobre el teu salari real, ja reduït proporcionalment a la teua jornada, no sobre un salari a temps complet. I si la teua empresa aplica pagues extres amb imports diferents a una mensualitat completa (per exemple, pagues extres "reduïdes" pactades en conveni), el càlcul de la part proporcional s'ha de fer sobre l'import real d'eixa paga extra, no sobre el salari mensual base. Esta calculadora assumix els escenaris més habituals; davant de qualsevol d'estes particularitats, convé revisar el teu conveni col·lectiu o el teu contracte abans de donar per bona la xifra final.